Une des chansons napolitaines que je préfère, Carmela (Paroles : Salvatore Palomba, Musique : Sergio Bruni, 1976), merveilleusement interprétée par Mina :
Stu vico niro nun fernesce maje
e pure 'o sole passa e se ne fuje.
Ma tu stai llà, tu rosa preta 'e stella,
Carmela Carmè !
Tu chiagne sulo si nisciuno vede
e strille sulo si nisciuno sente,
ma nun' è acqua 'o sanghe dint' 'e vvene,
Carmela Carmè !
Si ll' ammore è 'o cuntrario d' 'a morte,
e tu 'o ssaje.
Si dimane è surtanto speranza,
e tu 'o ssaje.
Nun me può fà aspettà fin' a dimane,
astrigneme 'int' 'e braccia pe' stasera,
Carmela Carmè !
Ma tu stai llà,tu rosa preta 'e stella,
Carmela Carmè
Ma nun' è acqua 'o sanghe dint' 'e vvene,
Carmela Carmè !
Si ll' ammore è 'o cuntrario d' 'a morte,
e tu 'o ssaje.
Si dimane è surtanto speranza,
e tu 'o ssaje.
Nun me può fà aspettà fin' a dimane,
astrigneme 'int' 'e braccia pe' stasera,
Carmela Carmè !
Cette ruelle obscure ne finit jamais
Même le soleil la traverse et s'enfuit.
Mais c'est là que tu vis, toi la rose, la poussière d'étoile.
Carmela, Carmela !
Tu ne pleures que lorsque personne ne te voit
et tu ne cries que si personne ne peut t'entendre,
mais ce n'est pas de l'eau qui coule dans tes veines,
Carmela, Carmela !
L'amour est le contraire de la mort,
et tu le sais.
Le lendemain est porteur d'espérance,
et tu le sais.
Mais ne me fais pas attendre jusqu'à demain,
serre-moi dans tes bras dès ce soir,
Carmela, Carmela !
(Traduction personnelle)
Images : (1) et (3)Sophia Loren dans Une journée particulière, d'Ettore Scola
"Marinella è la storia vera di una puttana uccisa affogata in un fiume da un suo cliente. Nella mia canzone, purtroppo, non ho potuto migliorargli la vita, ma almeno ho potuto addolcirgli la morte." (Marinella raconte une histoire vraie, celle d'une putain tuée par l'un de ses clients qui l'a jetée dans un fleuve où elle s'est noyée. Avec ma chanson, je n'ai pas pu lui donner une vie meilleure, mais j'ai essayé au moins de lui rendre la mort plus douce.)
Mina chante Lacreme napulitane(Larmes napolitaines), en version jazzy (1974) :
LACREME NAPULITANE (Buongiovanni - L. Bovio)
Mia cara madre, sta pe' trasí Natale, e a stá luntano cchiù mme sape amaro.... Comme vurría allummá duje o tre biancade... comme vurría sentí nu zampugnaro!...
A 'e ninne mieje facitele 'o presebbio e a tavula mettite 'o piatto mio... facite, quann'è 'a sera d''a Vigilia, comme si 'mmiez'a vuje stesse pur'io...
E nce ne costa lacreme st'America a nuje Napulitane!... Pe' nuje ca ce chiagnimmo 'o cielo 'e Napule, comm'è amaro stu ppane!
Mia cara madre, che só', che só' 'e denare? Pe' chi se chiagne 'a Patria, nun só' niente! Mo tengo quacche dollaro, e mme pare ca nun só' stato maje tanto pezzente!
Mme sonno tutt''e nnotte 'a casa mia e d''e ccriature meje ne sento 'a voce... ma a vuje ve sonno comm'a na "Maria"... cu 'e spade 'mpietto, 'nnanz'ô figlio 'ncroce!
E nce ne costa lacreme st'America ........................................ ...............
Mm'avite scritto ch'Assuntulella chiamma chi ll'ha lassata e sta luntana ancora... Che v'aggi''a dí? Si 'e figlie vònno 'a mamma, facítela turná chella "signora".
Io no, nun torno...mme ne resto fore e resto a faticá pe' tuttuquante. I', ch'aggio perzo patria, casa e onore, i' só' carne 'e maciello: Só' emigrante!
E nce ne costa lacreme st'America
(Elle nous en aura coûté des larmes, cette Amérique, A nous Napolitains ! Pour nous qui regrettons le ciel de Naples, Combien ce pain a un goût amer !)